
Rembrandt – The Prodigal Son in the Tavern, 1635.
Rembrandt
Joan Vinyoli
Fosc en la nit, tot sol, em mires i t’escrutes
a tu mateix; han mort els qui estimares;
pedreges, amb tot, encara en el crepuscle
de l’edat.
…………….M’embriago
de tu.
………Tot és aprenentatge,
gran mestre vell.
…………………………..Si vols, vine a la cuina,
sense parlar ens farem patates al caliu,
les menjarem callant.
………………………………….Recordaràs, potser,
sense desig, ja quasi un déu, el cos de Sàskia.
.
Rembrandt
Joan Vinyoli
Às escuras na noite, sozinho, me miras e perscrutas
a ti mesmo; estão mortos os que amaste;
contudo, ainda granizas no crepúsculo
da idade.
…………….Embriago-me
de ti.
………Tudo é aprendizagem,
grande velho mestre.
…………………………..Se quiseres, vem à cozinha,
sem falar assaremos umas batatas,
e as comeremos calados.
………………………………….Recordarás, talvez,
sem desejo, já quase um deus, o corpo de Saskia.
Tradução: Priscila Manhães

